Els CONTINGUTS EDUCATIUS s’organitzen en àrees corresponents a àmbits propis de l’experiència i del  desenvolupament infantil i s’aborden per mitjà d’activitats globalitzades que tenen interès i significat pels infants.

En aquesta etapa, el JOC es sinònim de creixement. L’activitat lúdica forma part de la cultura pròpia dels infants, té un fort caràcter motivant i ofereix possibilitats d’establir relacions significatives. És fonamental per al seu creixement físic, afectiu, intel·lectual i social.

L’escola ha d’esdevenir una COMUNITAT D’APRENENTATGE relacional i culturalment estimulant. La comunicació, la interrelació amb els altres i amb l’entorn (i no només entre els companys i adults de l’aula), són generadors de nous aprenentatges. En el cas dels infants més petits, atendre la seva activitat espontània permetrà detectar els seus interessos i preferències.

La RECERCA, el DESCOBRIMENT, el plantejament de preguntes i d’ HIPÒTESI, la verificació i consciència dels nous aprenentatges condueixen a conquestes constructives i funcionals i, per tant, a nous interessos i al progrés en el desenvolupament de l’autonomia motriu, cognitiva, moral i afectiva.

L’ENFOCAMENT COMUNICATIU, exigeix la planificació de propostes concretes d’aula que s’orientin a l’adquisició i desenvolupament del llenguatge i de les competències lingüístiques partint dels valors i del respecte per la diversitat lingüística i cultural.

Tots els MOMENTS a l’escola són EDUCATIUS. La forma com l’espai, els materials i el temps s’organitzen a l’aula ha de tenir en compte les necessitats dels infants i contribuir al desenvolupament de la seva autonomia (Ambients). La qualitat de les experiències educatives passa per una organització temporal adequada, amb ritmes tranquils, tenint cura de les transicions entre activitats i preveient un temps suficient per a sedimentar els aprenentatges.

L’escola acull tots els infants, amb diferents RITMES I ESTILS D’APRENENTATGE, diferents capacitats, diferents actituds,, diferents formes de relacionar-se i d’adaptar-se a un nou context social. Al mateix temps, la presència de la diversitat a l’escola i a l’aula és font d’una inestimable dinàmica de relacions i d’interacció que constitueix, per a tots, una ocasió de maduració.

EDUCAR EN LA DIVERSITAT implica concebre l’educació de forma àmplia, oberta i flexible; significa dissenyar activitats d’aprenentatge i d’avaluació que respectin els diferents ritmes evolutius i d’aprenentatge, i que atenguin les diferències lingüístiques, socials, culturals i personals que es donen dins l’aula; sempre amb el referent de les fites marcades al propi currículum.

Les relacions entre la FAMÍLIA I L’ESCOLA s’han d’establir en termes de respecte, cooperació i  participació . La comunicació fluïda i l’intercanvi habitual d’informació entre una i altra part són fonamentals, especialment en els primers anys de l’etapa, com també ho és la necessitat de compartir pautes comunes d’actuació.